Lloguers: l'assegurança de vida és deduïble

Despeses deduïbles

Quan una persona és propietària d'un habitatge que té llogat, en calcular el rendiment net del capital immobiliari a declarar a l'IRPF es pot deduir l'amortització de l'immoble i dels béns cedits amb ell, així com totes les despeses necessàries per a l'obtenció d'aquests rendiments.

Així, entre altres despeses, la llei permet deduir les següents:

• Els tributs i els recàrrecs no estatals, i també les taxes i els recàrrecs estatals. Això sí: sempre que no siguin sancions.
• Els saldos de cobrament dubtós, en certs supòsits (per exemple, quan hagin transcorregut més de sis mesos des del venciment del deute sense que hagi estat cobrat); també les quantitats satisfetes a tercers per serveis relacionats amb el lloguer (per exemple, l'assegurança d'habitatge o el servei d'un API que administra l'arrendament).
• Els interessos de préstecs, així com les despeses de reparació i conservació de l'immoble, amb el límit conjunt dels ingressos de lloguer.

Hipoteca amb assegurança de vida

Tot i que la llei permet deduir com a despesa tant l'assegurança de la llar com els interessos del préstec hipotecari sol·licitat per adquirir l'habitatge, fins fa poc Hisenda no permetia deduir l'assegurança de vida que moltes vegades es subscriu en formalitzar aquest préstec. És habitual que les condicions d'aquests préstecs estableixin un tipus d'interès més baix mentre es satisfacin primes de l'assegurança de vida que ofereix el banc (l'existència de l'assegurança redueix el risc d'impagament, cosa que permet a l'entitat oferir un tipus d'interès més baix).

Fins fa poc temps, Hisenda considerava que les primes satisfetes per aquestes assegurances de vida no podien incloure's entre les despeses deduïbles, per no ser una despesa necessària per poder dur a terme l'arrendament i obtenir els rendiments corresponents. Segons aquesta interpretació, només si la no contractació de l'assegurança impedís la constitució de la hipoteca es podria considerar com una despesa necessària. No obstant això, com que en aquest cas només suposa un augment del tipus d'interès, no ho és.

Doncs bé, Hisenda ha canviat la seva opinió a través del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC). En una resolució recent, aquest tribunal interpreta que, atès que la contractació de l'assegurança de vida suposa una bonificació en el tipus d'interès del préstec hipotecari, sí que s'ha de considerar una despesa deduïble. Segons el TEAC, no és coherent negar la deduïbilitat de tal partida ja que, si l'arrendador no contractés l'assegurança de vida, tindria dret a consignar una despesa deduïble més gran per interessos. Per tant, aquestes primes constitueixen una despesa financera més gran.

Rectificació

Si en els darrers anys heu arrendat un immoble i no us heu deduït aquesta despesa, plantegeu-vos presentar declaracions rectificatives de l'IRPF dels exercicis no prescrits (2022, 2023, 2024 i 2025). Això sí: com a aspecte negatiu, tingueu en compte que, en fer-ho, reiniciareu el termini de quatre anys de què disposa Hisenda per revisar les vostres declaracions. Així doncs, valoreu si les quantitats que podeu recuperar us compensen del risc que Hisenda disposi de més temps per comprovar les vostres declaracions.

 

Si obteniu ingressos per lloguers d'immobles, verificarem que no tributeu per ells a l'IRPF més del compte i que us deduïu totes les despeses que teniu dret a deduir-vos.